IMPATIENS glandulifera

IMPATIENS balfouri i IMPATIENS glandulifera

La balsamina de Balfour i la balsamina comuna

                                      Marcel Juanchich, 66400 REINERS

 

L ‘ultima té un sinonim que és IMPATIENS roylei.

El 1975, el Guinochet et el Vilmorin publiquen la flore de France en 5 volums.

A la pàgina 380 del segon vòlum, ja podem trobar-les totes les dues.

Al contrari, la flora del Bonnier et del Layens del 1970, mostra una sola especie que no és la nostra dins la pàgina 62 de llur « Flore complète portative de la France, de la Suisse et de la Belgique ».

Dues plantes cultivades com ornemental i han surtit dels horts.

En francés  és diuen « BALSAMINE »

La familia és les balsaminàcies.

La caputxina (TROPAEOLUM majus ) utilitzada dins la cuina I els horts és una planta veïna

Llur orìgen és la serralada de l’Himàlaia

No cal anar tan lluny per les veure

Només es pot pujar fins Arles de Tec

Dins la vora de la ribera Tec és poden veure

Molta gent les cull per fer ramallets

Hi ha moltes flors gens clàssiques, blanques, rosades o pùrpuries

Tot aixó ho veureu sobre les fotos

Actualment és poden veure també a la vora dels canals de regatge.

Les he vistes dins el Tec, a la font dels boixos i sota el mas de les Guardies

Al gual del Tec n’hi ha.

Totes dues son plantes anuals.

Aquestes plantes floreixen I tenen fruits I llavors al mateix any.

Els botanics diuen THEROPHYTES

Despres de la flor arriben els fruits I les llavors.

Els fruits exploten quan son madurs.

I aixi les llavors marxen de la tavella.

La més petita és I. balfouri ( fins a 80 cm)

L’altra pot arribar fins als 2 m

Sempre situades a la vora de l’aigua.

Totes les fotos son del Marcel Juanchich

 

IMPATIENS balfouri

Bibliografia:

 

Bolos O de. & Vigo J. 1990 Flora dels països catalans, volum II, 921 p. Editorial Barcino, 08012 Barcelona

Recepta de la coca 

tal i com es fa a la pastisseria de Sallent  

Coca de Cireres ( o altre fruita)

400 gr de farina

50 gr de mantega (textura pomada)

180 ml de llet

80gr de sucre

Ratlladura de llimona

2 sobres de llevat de pà ( uns 10gr) o un dau de llevat fresc de forner

1/2 cull de cafè de sal

3 ous

Sucre per espolsar

Barrejar tots els ingredients i estirar la massa a la plata d'anar al forn recoberta de paper. Posar-hi les cireres o els abercocs. . Recobrir-ho tot amb una mica de sucre .

Deixar-ho llevar durant 90 minuts tapat amb un drap en un lloc càlid i sense corrent d'aire. (pot ser al forn avans d'escalfar-lo)

Passats els 90 minuts preescalfar el forn a 200 gr (dalt i baix , no amb aire) posar un bol o plat amb aigua i coure la coca durant uns 20 minuts. ( el plat amb aigua és per donar una mica d'humitat i que quedi menys seca)

Bon profit i bona Festa de Sant Joan

Mercè Bonet

GENISTA hispanica ssp hispanica

La planta té flors grogues, en raïm curt. El fruit es una tavella al voltant del cm. Al Collet de Reiners viu en un lloc sec i calcari. Es diu argelagó o cascaula. És una mata verda bastant ramificada d’uns 20 cm d’altura.

            No totes les ginestes pertanyen al genre GENISTA. Quan la gent parla de ginestes, veu

una mata d’un mètre d’altura i amb flors grogues. Peró hi ha molts genres que aixi són. Puc parlar dels SAROTHAMNUS, SPARTIUM, ULEX, COLUTEA, CALICOTOME, CORONILLA, MEDICAGO..

Totes formen part de la familia de les papilionàcies, ara fabàcies. I no totes tenen flors grogues. Dit aixo, el ERINACEA té flors blaves I la ROBINIA, flors blanques. A vegades un MEDICAGO és una herba i altres són mates peró sempre amb una tavella, el fruit més o menys discoïdal. També podem esmentar les punxes no vulnerantes i les espines rectes i vulnerantes de l’ULEX parviflorus.                       

            Actualment GENISTA hispanica és florida. Amb ella, podem veure ASTRAGALUS monspessulanus l’herba de Sant Llorenç, que esta acabant la seva florescencia, l’APHYLLANTHES monspeliaca ben florit,  la jonça i el COLUTEA arborescens, l’espantallops.

            Si traduim el llati arribem à » genêt d’Espagne ». En francés, le » genêt d’Espagne » no és GENISTA hispanica sinó SPARTIUM junceum.

L’ ESPANTALLOPS, ( COLUTEA arborescens )

« le baguenaudier dels francesos »

17 de maig del 2020, marcel JUANCHICH

El gran diccionari de la llengua catalana diu que és un arbust de la familia de les
papilionacées de fulles compostes (fins a 15 fòliols) i de flors grogues i grosses . Ara ha cambiat
de familia i es situa en la de les fabàcies, nom que vé de faba, planta conreada que tothom
conneix.
El malaguanyat botànic, Oriol de BOLOS diu que viu en boscs clars i garrigues. A Reiners,
viu al Collet dins terrenys calcaris I molts secs. Només té com veïns alzines i molt sovint res de
res. És una planta tòxica ( granes). Un llegum de 5 a 7 cm de tavella membranosa i translùcida
arriba desprès, el desflorir de les 2 a 8 flors de 1,2-2 cm de longitud. Dit aixó, son les fruits que
crident l’atenció i no les flors ni les fulles.
Les flors grogues i llargues no son gens impactantes. La CORONILLA emerus és bastant pròxima,
al menys quan la planta no té ni flors ni fruits: peró els llegums si que no son els mateixos.
Actualment és poden trobar en vivers i mercats de plantes ornementals, ja que la gent els conrea.
Dit aixó, és seguríssim que aquest arbust surt de l’ordinari i és un plaer trobar-lo.

Orquídies

Són plantes molt conegudes. Molta gent té espècies tropicals I les guarda dins la casa almenys l’hivern. Però fora n’hi ha. No es veuen l’hivern però quan la primevera arriba surten. Són flors de tipus 3 és a dir 3 sèpals, 3 pètals, un ovari i per acabar els organs masculins que porten el pol.len. Les peces florals s’organitzen dins un circul I al final les flors tenen un pla de simetria.Tenen totes fulles i tija. Dins el terra, hi ha els organs subterranis o rels.  A vegades a la fecundació, l’ovari és torceix de 180 graus. També pot ser antes i el pétal anomenat label era a l’orígen amunt.

Quasi bé totes tenen clorofil però no totes. Doncs llur nutrició és parasitari. Dit aixó, la fecundació és a carrec dels insectes i les llavors que en resulten són molt petites. Ultim apunt per dir-vos que si la llavor no troba un fong quan cau a terra no es desenvolupa. És el vent que dissemina les llavors.

               

                Marcel Juanchich

La bata carbassa

Des del meu neixement fins als sis anys, vaig viure a casa dels avis paterns, a Illa de Tet, al número 12 del carrer Maréchal Joffre. Era el carrer del sastre i del ferrer. El Rouquet, el pare de l’Henri era el ferrer que vivia a vora nostre. La meva àvia em va fer una bata taronja de punt, amb llana de jerseis anteriors. No em recordo si tenia mànigues. El cert era el color I el gènere. Encara veig l’àvia Marcela amb un cistell de fabes que venien de l’hort. Obria les tavelles i sortia els grans.Ès el Sisco que les havia portat amb el carro i el Picon el cavall. I jo mirant-la amb la meva bata dins el meu llit perqué estava malalt. Aquest matí sí, que he viatjat de pressa dins el temps I els llocs. 

Marcel Juanchich

El teix ( TAXUS baccata= if) i la Draga de Banyoles

    Marcel Juanchich

Hé estat molt estranyat per al que deia la Joana sobre la fusta dels arcs trobats a la Draga, aquest poblat neolitic a la vora de l’estany.

Es teix per als 3 arcs trobats.

El J.-C. Rameau i coll. diu dins « la Flore forestière française «  volum 3 que les proprietats mecàniques d’aquesta fusta son excel.lents i en particular la seva elasticitat.

També diu que des de l’Antigüitat fins a l’Edat mitjana  la gent a fet arcs.

El teix  pot viure dins els boscos, pero desapareix els arbres de la vora son tallats.

Pot creixer a l’ombra i li agrada una humitat atmosférica bastant elevada.

L’Oriol de Bolos també diu la mateixa cosa,  pot viure dins boscos ombrivols

Actualment viu entre 250 i 1600 m és a dir dins la muntanya mitjana.

Pot viure en terrenys calcaris com és pot veure a Nostra Senyora del Fau al voral de Tàpis. Allà creix al mitg de roures, avellaners i aurons.

NADAL

Maria té el ventre ben rodó, espera  l’infantó que el cel li ha confiat per salvar la humanitat;

Està neguitosa perquè ha de fer un llarg viatge i no coneix ningú per l’acollir

Josep està feliç , la seva dolça muller no l’ha enganyat, és el Àngel que li ha dit

Sigueu contents els amics

Al nadó, els animals escalfaran, els pastors ajudaran,

Els reis adoraran ,i dos mil anys més tard encara el cantaran.

                                                              Aimada

Lluny de Catalunya, poca cosa sabia.

Ara que he tornat, cada vegada me'n surto més bé, m'he espavilat.

Amb tots els mitjans he après molt.

En Guifré que reposa a Ripoll no hi va esser enterrat i fou ell el primer català.

En Pau Casals, molt més que un brillant músic va esser el català més universal.

En Salvador Dalí en va esser ben poc tan sols no sabia que el centre del món és Ria.

A Sureda, dalt de la muntanya hi havia un Himalaya.

En Colom, finançat pels barcelonins, del port estan ni se'ls i mira la cara

El esdeveniment més gran occurit a Toluges no fou l'introducció de la ceba.

Com tothom ho sap al Fossar no hi ha cap traïdor enterrat.

El mercat del Born CC no és cap centre comercial.

Al Voló dues batalles i una retirada, tres derrotes.

Sud enllà alguns diuen "Podemos" i potser uns altres potser crideran PROU! Per en saber més s'haura d'esperar. Aleshores esperem....i esperem.

Pere Figueras

Aquí tenim la definició més possible del nostre escut

L’ ESCUT DEL VOLÓ

Per explicar les ales del blasó s’ha  de saber que aquesta representació es diu “Vol” en heràldica; o sigui que llavors estaríem en presència d’una arma parlant que dóna el nom de la vila a través d’una mena de jeroglífic “Vol” respecte a Voló nom català del Boulou.

Aimada

Aquesta setmana he trovat una endevinalla.

Per guardar la forma , el pare Franc menja un ou cada setmana; tanmateix no té gallines, no compra mai ous, ningú no li’n  dóna, no en roba, i no en fabrica pas amb la màgia. Com ho fa?

Doneu la llengüa al gat?, solució : menja un ou de ànega.

Aimada

Avui veurem  postres de la cuina de Tortosa que ens van fer riure a classe.

GARROFETES DEL PAPA

Sabeu com van néixer les garrofetes del papa?. Diuen que la salut del Papa Luna Benet XIII era tan delicada que no podia digerir en normalitat els aliments sense arriscar-se a patir grans ùlceres a l'estómac; llavors el seu metge personal li recomana aliments basats en ous,farina de blat, sucre...

El Papa va convocar diferents experts en cuina per a que l'assessoressin, es llavors quan un tortosí de Bitem, havent estudiat el cas, demanà audiència al Papa; el rebé amb la presència del seu metge. El bitemer va realitzar una demostració tot batent l'ou mentre afegia sucre, llet i farina i  finalement coure al forn la barreja. El metge va donar el seu vist-i-plau. Des d’ aquell dia fins la seva mort als 93 anys, el Papa va alimentar-se amb aquest aliment que va passar a conèixer-se com les " garrofetes del Papa".

Aimada

Sóc una alumna del curs de català i temin un professor genial; aquest any estudiem les comarques del Sud de Catalunya, i ens dóna ganes d'anar més lluny.  Trobo cosetes simpàtiques i si us interessen, les podem compartir.Quan hem fet el Baix Ebre ens ha donat el nom d'un poble curiós que es diu Ampolla, vet aquí l’ origen.

AMPOLLA

L'Ampolla és la filla de la bella Mediterrània i del vigorós riu Ebre. Els dits del riu i els de la mar, jugant amb la sorra i les onades, van modelar una gran bassa fins donar-li la forma d'ampolla. Amb aquest nom es va donar a conèixer la petita població marinera que va creixent prop de l'antiga desembocadura del riu Ebre. El gentilici és ampolles i ampollesa.

Aimada