GENISTA hispanica ssp hispanica

La planta té flors grogues, en raïm curt. El fruit es una tavella al voltant del cm. Al Collet de Reiners viu en un lloc sec i calcari. Es diu argelagó o cascaula. És una mata verda bastant ramificada d’uns 20 cm d’altura.

            No totes les ginestes pertanyen al genre GENISTA. Quan la gent parla de ginestes, veu

una mata d’un mètre d’altura i amb flors grogues. Peró hi ha molts genres que aixi són. Puc parlar dels SAROTHAMNUS, SPARTIUM, ULEX, COLUTEA, CALICOTOME, CORONILLA, MEDICAGO..

Totes formen part de la familia de les papilionàcies, ara fabàcies. I no totes tenen flors grogues. Dit aixo, el ERINACEA té flors blaves I la ROBINIA, flors blanques. A vegades un MEDICAGO és una herba i altres són mates peró sempre amb una tavella, el fruit més o menys discoïdal. També podem esmentar les punxes no vulnerantes i les espines rectes i vulnerantes de l’ULEX parviflorus.                       

            Actualment GENISTA hispanica és florida. Amb ella, podem veure ASTRAGALUS monspessulanus l’herba de Sant Llorenç, que esta acabant la seva florescencia, l’APHYLLANTHES monspeliaca ben florit,  la jonça i el COLUTEA arborescens, l’espantallops.

            Si traduim el llati arribem à » genêt d’Espagne ». En francés, le » genêt d’Espagne » no és GENISTA hispanica sinó SPARTIUM junceum.

L’ ESPANTALLOPS, ( COLUTEA arborescens )

« le baguenaudier dels francesos »

17 de maig del 2020, marcel JUANCHICH

El gran diccionari de la llengua catalana diu que és un arbust de la familia de les
papilionacées de fulles compostes (fins a 15 fòliols) i de flors grogues i grosses . Ara ha cambiat
de familia i es situa en la de les fabàcies, nom que vé de faba, planta conreada que tothom
conneix.
El malaguanyat botànic, Oriol de BOLOS diu que viu en boscs clars i garrigues. A Reiners,
viu al Collet dins terrenys calcaris I molts secs. Només té com veïns alzines i molt sovint res de
res. És una planta tòxica ( granes). Un llegum de 5 a 7 cm de tavella membranosa i translùcida
arriba desprès, el desflorir de les 2 a 8 flors de 1,2-2 cm de longitud. Dit aixó, son les fruits que
crident l’atenció i no les flors ni les fulles.
Les flors grogues i llargues no son gens impactantes. La CORONILLA emerus és bastant pròxima,
al menys quan la planta no té ni flors ni fruits: peró els llegums si que no son els mateixos.
Actualment és poden trobar en vivers i mercats de plantes ornementals, ja que la gent els conrea.
Dit aixó, és seguríssim que aquest arbust surt de l’ordinari i és un plaer trobar-lo.

LA GINSTA

La  ginsta  altra  vgada,

la ginsta  amb  tanta  olor,

es  la  mva  namorada

que  v  al  tmps  d  la  calor.

Pr  donar-li  una  abraçada

h pujat  dalt  dl  srrat.

A  la  primra   bsada

m'ha  dixat  tot  prfumat

Joan Maragall

LA GINESTA

La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,

es la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per donar-li una abraçada

he pujat dalt del serrat.

A la primera besada

m'ha deixat tot perfumat

Joan Maragall

Orquídies

Són plantes molt conegudes. Molta gent té espècies tropicals I les guarda dins la casa almenys l’hivern. Però fora n’hi ha. No es veuen l’hivern però quan la primevera arriba surten. Són flors de tipus 3 és a dir 3 sèpals, 3 pètals, un ovari i per acabar els organs masculins que porten el pol.len. Les peces florals s’organitzen dins un circul I al final les flors tenen un pla de simetria.Tenen totes fulles i tija. Dins el terra, hi ha els organs subterranis o rels.  A vegades a la fecundació, l’ovari és torceix de 180 graus. També pot ser antes i el pétal anomenat label era a l’orígen amunt.

Quasi bé totes tenen clorofil però no totes. Doncs llur nutrició és parasitari. Dit aixó, la fecundació és a carrec dels insectes i les llavors que en resulten són molt petites. Ultim apunt per dir-vos que si la llavor no troba un fong quan cau a terra no es desenvolupa. És el vent que dissemina les llavors.

               

                Marcel Juanchich

La bata carbassa

Des del meu neixement fins als sis anys, vaig viure a casa dels avis paterns, a Illa de Tet, al número 12 del carrer Maréchal Joffre. Era el carrer del sastre i del ferrer. El Rouquet, el pare de l’Henri era el ferrer que vivia a vora nostre. La meva àvia em va fer una bata taronja de punt, amb llana de jerseis anteriors. No em recordo si tenia mànigues. El cert era el color I el gènere. Encara veig l’àvia Marcela amb un cistell de fabes que venien de l’hort. Obria les tavelles i sortia els grans.Ès el Sisco que les havia portat amb el carro i el Picon el cavall. I jo mirant-la amb la meva bata dins el meu llit perqué estava malalt. Aquest matí sí, que he viatjat de pressa dins el temps I els llocs. 

Marcel Juanchich

El senyor Fet ha fet un fet. 

Si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, 

no passaria el que passa al senyor Fet 

per haver fet el que ha fet.