dilluns, 21 d’octubre de 2019


dimecres, 16 d’octubre de 2019

TEATREM !
pel dilluns 4 de novembre
a les 6 al cine



Veíns, veïnes

A : Hola senyora Pujol ! La meva nova veïna !
B : Hola senyor Martí !
A : Què li passa ?
B : He perdut la clau del pis. No la trobo a la bossa. Potser que l’he deixada a dintre ? Ja m’ha passat una vegada.
A : A quina hora ha d’arribar el senyor Pujol ? Treballa a l’institut em sembla ?
B : Això mateix. Aquest matí, m’ha parlat d’una reunió que podria acabar-se tard.
A : La convido a casa. Esperarem junts. Li proposo de fer  un cafè.
B : Moltes gràcies. Així ens coneixerem millor.



dimecres, 9 d’octubre de 2019


BANYOLES   2019












dimecres, 2 d’octubre de 2019

TEATREM  

dilluns 14 d'octubre a les 6 al cinema


Quin temps !

A :  Hola Marta !
B :  Hola Joan !
A :  Quin temps !....Un cop el sol, després la pluja ! Aquest temps és boig !........



TEATREM

Dates  de la temporada 2019/2020


14/10    04/11    18/11    09/12
   
06/01    20/01    03/02    24/02    09/03   

23/03    20/04    04/05    18/05    08/06

Pastís i Conversa

dates de la temporada 2019/2020


05/10    16/11    07/12   

11/01     01/02    07/03   

04/04    02/05   06/06  

dimarts, 1 d’octubre de 2019


El teix ( TAXUS baccata= if) i la Draga de Banyoles
    Marcel Juanchich


Hé estat molt estranyat per al que deia la Joana sobre la fusta dels arcs trobats a la Draga, aquest poblat neolitic a la vora de l’estany.
Es teix per als 3 arcs trobats.
El J.-C. Rameau i coll. diu dins « la Flore forestière française «  volum 3 que les proprietats mecàniques d’aquesta fusta son excel.lents i en particular la seva elasticitat.
També diu que des de l’Antigüitat fins a l’Edat mitjana  la gent a fet arcs.

El teix  pot viure dins els boscos, pero desapareix els arbres de la vora son tallats.
Pot creixer a l’ombra i li agrada una humitat atmosférica bastant elevada.
L’Oriol de Bolos també diu la mateixa cosa,  pot viure dins boscos ombrivols

Actualment viu entre 250 i 1600 m és a dir dins la muntanya mitjana.
Pot viure en terrenys calcaris com és pot veure a Nostra Senyora del Fau al voral de Tàpis. Allà creix al mitg de roures, avellaners i aurons.


Banyoles 

dilluns, 23 de setembre de 2019


dijous, 5 de setembre de 2019

Aviat la rentrada !



Sortida : 8h15  Parquing de la Mediateca
Matí : Visita guiada de Banyoles i Museu arqueològic
Dinar al restaurant « La carpa »
Assiette variée crudités/charcuterie, Veau aux champignons/frites, dessert, café
Tarda : Passejada a peu o en vaixell 
Visita guiada del poblat neolític

Arribada al Voló cap a les 19h00


35€  adhérents Escola de Català

dimecres, 4 de setembre de 2019

Totes les activitats 
de l'Escola de Català del Voló
tornen començar 
la primera setmana d'octubre

dimarts, 16 de juliol de 2019


Focs de Sant Joan 2019





















Sopar de fi de temporada 
dimecres 26 de juny 2019





















diumenge, 23 de juny de 2019


dissabte, 8 de juny de 2019


Dimecres 26 de juny
SOPAR  de fi de temporada
Sala Joan Cayrol
 a partir de les 7 de la tarda


dijous, 30 de maig de 2019

images (1).jpg

Pastís i Conversa
Vols parlar en català ?  Vine amb nosaltres !

a les 10 
a la mediateca  
d'El Voló


Un dissabte per mes, 
de les 10 fins a les 12,
compartim cafè, tè...pastissos 
i sobretot...
un moment de conversa en català !

dimecres, 22 de maig de 2019

El dictat del Voló

Divendres 17 de maig 2019


divendres, 17 de maig de 2019



DICTAT DE L’ESCOLA DE CATALÀ : 17/05/2019

Primer text destinat al jovent : Els dos gegants

Fa molt, molt de temps, dos gegants vivien en un país molt bonic. A l’estiu hi feia calor i, a l’hivern la terra era encara més bonica sota la neu. Cada dia, els gegants caminaven junts dins les muntanyes i els boscos, anaven amb molt en compte de no trepitjar els arbres. Els ocells feien nius a les seves barbes, i a tot arreu on anaven els gegants se sentia cantar les grives i els rossinyols. Però, un dia per poca cosa es varen barallar fins a llençar-se pedres de l’un a l’altre. Pedres que, al caure al mig dels oceans , es varen transformar en illes arreu del món.

Segon dictat destinat als adults : Un carrer popular

El nostre carrer era un espectacle permanent. Hom hi trobava una adrogueria que també venia llet, dues fleques i una carnisseria, i sempre hi havia almenys un parell de veïnes que coincidien i ho aprofitaven per fer petar la xerrada un moment al mig de la calçada. I parlaven tan fort que tothom es podia assabentar del que s’explicaven. Quan els pagesos tornaven del camp, se solien rentar els peus a les agulles que corrien de cada banda d’unes voravies més que estretes. I, naturalment, de tant en tant hi havia entre les dones alguna enganxada de les fortes, amb una cridòria al costat de la qual les potents sonòs són discretes. Solia ser per algun afer de rivalitat, algun home havent canviat, ocasionalment i de manera il.legal, de llit.
La promiscuïtat, en efecte, era tal que hom no sabia sempre ben bé fins on arribava. Els homes, en aquelles ocasions, evitaven de ficar-se en les baralles per por de rebre de les dues bandes. Les dones es podien estirar els cabells i insultar-se tant com volien, ells feien el mort, no sortien de casa. Al migdia i a les set del vespre el carrer s’omplia d’olors gastronòmiques, de sofregits, de flairades d’oli cuit, perquè totes les cuines obrien a fora i, permetia de fer comentaris sobre el que celebraven uns i altres.