divendres, 17 de maig de 2019



DICTAT DE L’ESCOLA DE CATALÁ : 17/05/2019

Primer text destinat al jovent : Els dos gegants

Fa molt, molt de temps, dos gegants vivien en un país molt bonic. A l’estiu hi feia calor i, a l’hivern la terra era encara més bonica sota la neu. Cada dia, els gegants caminaven junts dins les muntanyes i els boscos, anaven amb molt en compte de no trepitjar els arbres. Els ocells feien nius a les seves barbes, i a tot arreu on anaven els gegants se sentia cantar les grives i els rossinyols. Però, un dia per poca cosa es varen barallar fins a llençar-se pedres de l’un a l’altre. Pedres que, al caure al mig dels oceans , es varen transformar en illes arreu del món.

Segon dictat destinat als adults : Un carrer popular

El nostre carrer era un espectacle permanent. Hom hi trobava una adrogueria que també venia llet, dues fleques i una carnisseria, i sempre hi havia almenys un parell de veïnes que coincidien i ho aprofitaven per fer petar la xerrada un moment al mig de la calçada. I parlaven tan fort que tothom es podia assabentar del que s’explicaven. Quan els pagesos tornaven del camp, se solien rentar els peus a les agulles que corrien de cada banda d’unes voravies més que estretes. I, naturalment, de tant en tant hi havia entre les dones alguna enganxada de les fortes, amb una cridòria al costat de la qual les potents sonòs són discretes. Solia ser per algun afer de rivalitat, algun home havent canviat, ocasionalment i de manera il.legal, de llit.
La promiscuïtat, en efecte, era tal que hom no sabia sempre ben bé fins on arribava. Els homes, en aquelles ocasions, evitaven de ficar-se en les baralles per por de rebre de les dues bandes. Les dones es podien estirar els cabells i insultar-se tant com volien, ells feien el mort, no sortien de casa. Al migdia i a les set del vespre el carrer s’omplia d’olors gastronòmiques, de sofregits, de flairades d’oli cuit, perquè totes les cuines obrien a fora i, permetia de fer comentaris sobre el que celebraven uns i altres.

dijous, 16 de maig de 2019




TEATREM 20 de maig

La foto



A : Fer senderisme, sempre ha estat un plaer !
B : I gaudir d’un paisatge tan preciós i encisador !
A : Em pots fer una foto ? M’encanta el lloc, la vista, aquest coll i el prat amb el ramat de vaques !
A es posiciona.
B : Puja sobra aquesta roca, com si fossis la conqueridora de la muntanya.
A : No gràcies, vull una foto natural !
B : Ets tu qui decideixes…Aixeca una mica el cap, posa-t enfront del sol !
A : Enfront del sol ! Que no hi penses ! Faré ganyotes !
B : No dubtis de la meva bona voluntat. Probo de fer el retrat el més afavoridor !
A : Puc aixecar els braços per expressar el meu gust pel moment i el medi ambient salvatge !
B : No ! No ho cal ! Però, fes dos passos enrere !
A : Estúpid(a)! Ximple ! Tinc el peu dins una caca de vaca !
B : Això és natural ! Tinc una foto molt bona !




diumenge, 5 de maig de 2019