divendres, 19 de juny de 2020

Recepta de la coca 
tal i com es fa a la pastisseria de Sallent  

Coca de Cireres ( o altre fruita)
400 gr de farina
50 gr de mantega (textura pomada)
180 ml de llet
80gr de sucre
Ratlladura de llimona
2 sobres de llevat de pà ( uns 10gr) o un dau de llevat fresc de forner
1/2 cull de cafè de sal
3 ous
Sucre per espolsar

Barrejar tots els ingredients i estirar la massa a la plata d'anar al forn recoberta de paper. Posar-hi les cireres o els abercocs. . Recobrir-ho tot amb una mica de sucre .
Deixar-ho llevar durant 90 minuts tapat amb un drap en un lloc càlid i sense corrent d'aire. (pot ser al forn avans d'escalfar-lo)
Passats els 90 minuts preescalfar el forn a 200 gr (dalt i baix , no amb aire) posar un bol o plat amb aigua i coure la coca durant uns 20 minuts. ( el plat amb aigua és per donar una mica d'humitat i que quedi menys seca)

Bon profit i bona Festa de Sant Joan
Mercè Bonet


dissabte, 30 de maig de 2020

GENISTA hispanica ssp hispanica




La planta té flors grogues, en raïm curt. El fruit es una tavella al voltant del cm. Al Collet de Reiners viu en un lloc sec i calcari. Es diu argelagó o cascaula. És una mata verda bastant ramificada duns 20 cm daltura.


            No totes les ginestes pertanyen al genre GENISTA. Quan la gent parla de ginestes, veu
una mata d’un mètre d’altura i amb flors grogues. Peró hi ha molts genres que aixi són. Puc parlar dels SAROTHAMNUS, SPARTIUM, ULEX, COLUTEA, CALICOTOME, CORONILLA, MEDICAGO..
Totes formen part de la familia de les papilionàcies, ara fabàcies. I no totes tenen flors grogues. Dit aixo, el ERINACEA té flors blaves I la ROBINIA, flors blanques. A vegades un MEDICAGO és una herba i altres són mates peró sempre amb una tavella, el fruit més o menys discoïdal. També podem esmentar les punxes no vulnerantes i les espines rectes i vulnerantes de l’ULEX parviflorus.                       
            Actualment GENISTA hispanica és florida. Amb ella, podem veure ASTRAGALUS monspessulanus l’herba de Sant Llorenç, que esta acabant la seva florescencia, l’APHYLLANTHES monspeliaca ben florit,  la jonça i el COLUTEA arborescens, l’espantallops.
            Si traduim el llati arribem à » genêt d’Espagne ». En francés, le » genêt d’Espagne » no és GENISTA hispanica sinó SPARTIUM junceum.


L’ ESPANTALLOPS, ( COLUTEA arborescens )
« le baguenaudier dels francesos »
17 de maig del 2020, marcel JUANCHICH

El gran diccionari de la llengua catalana diu que és un arbust de la familia de les
papilionacées de fulles compostes (fins a 15 fòliols) i de flors grogues i grosses . Ara ha cambiat
de familia i es situa en la de les fabàcies, nom que vé de faba, planta conreada que tothom
conneix.
El malaguanyat botànic, Oriol de BOLOS diu que viu en boscs clars i garrigues. A Reiners,
viu al Collet dins terrenys calcaris I molts secs. Només té com veïns alzines i molt sovint res de
res. És una planta tòxica ( granes). Un llegum de 5 a 7 cm de tavella membranosa i translùcida
arriba desprès, el desflorir de les 2 a 8 flors de 1,2-2 cm de longitud. Dit aixó, son les fruits que
crident l’atenció i no les flors ni les fulles.
Les flors grogues i llargues no son gens impactantes. La CORONILLA emerus és bastant pròxima,
al menys quan la planta no té ni flors ni fruits: peró els llegums si que no son els mateixos.
Actualment és poden trobar en vivers i mercats de plantes ornementals, ja que la gent els conrea.
Dit aixó, és seguríssim que aquest arbust surt de l’ordinari i és un plaer trobar-lo.