És una dansa original per la seva estructura
coreogràfica i el suport musical. Va néixer a l’entorn
mediterrani.
Des del segle XVI els catalans
ballaven la sardana curta i el « contrapàs » (els
homes). Els passos curts i llargs que s’ assemblen molt als passos
de la sardana actual.
A l’origen « curta » , la sardana s’ha
transformat a la meitat del segle XIX ,en « sardana llarga »
tal com la podem admirar avui a les ciutats i pobles de Catalunya
Nord i Sud. (sota la impulsió d’un músic figuerenc, Pep Ventura).
Normalment,
la sardana, la ballem en rotllana tancada tot alternant una noia i un
noi. (la noia a la dreta del noi) És
compon de pas curts (braços a baix) i llargs ( braços a dalt). Per
adaptar-se a la música, aquests passos són comptats i repartits.
Un ballador se’n cuida.
És una dansa popular i viva. La
ballem vestits de cada dia. Però hi ha també concursos i
exhibicions de sardanes .
