POBLE MORT

Poble mort.

Flux parat.

Motors i boques mudes.

Aparadors tancats.

Només a les finestres

Esquitxos de vida confinada.

Un gat negre

Senyoreja el carrer

I assenta sa nova llibertat

al bell mig de la via.

Cos d’esfinx,

Em clava sa mirada verda, interrogant-me.

I què t’havies cregut tu

Que ho regentaves tot,

Animal que em nomenaves bèstia,

Presumint-te de déu,

Quan quelcom

De tan petit,

d’ivisible,

T’acaba d’engastar la teva fragilitat ?

Has  oblidat

Que només, com jo,

Ets part d’aquesta terra,

D’aquest cel, arbres, penyals, rius i fonts,

I que tots junts t’infonen humilitat.

Llavors, mira entorn teu.

Calla.

Respecta.

Busca.

Medita.

Estima

I aprèn !

 

Joan Tocabens  Març de 2020 

Moltes gràcies a Joan Tocabens per la seva poesia sobre els nostres pobles durant el confinament i per la seva participació al nostre blog.