DICTAT

En Patufet

Una vegada hi havia un nen petit, petit, portava el nom de Patufet. Un dia, es va amagar sota una col i va dormir. Un bou que passejava va veure aquesta col i se la va menjar. El pare d’en Patufet cridava « Patufet, on ets ? ».

Se sentia una veu que responia : « a la panxa del bou que no hi neva ni hi plou ».

La cargolada

És una tradició ben arrelada, al Rosselló, de menjar cargols els dies festius de la bona temporada  com, per exemple, la Pasqua, la Pentecosta o l’Assumpció. Es fan coure els cargols  al camp,  a sota d’una olivera o d’un pi, on s’agrupen les famílies. Es fa allà una bona foguerada amb sarments de vinya. Mentre aquests cremen per tornar-se brasa, els cargols, netejats amb la punta d’un ganivet, amanits amb sal, pebre i un terrosset de sagí, estan disposats, ben arrenglerats en unes graelles. Quan són cuits, es treuen del braser i la gent es reuneix entorn de les graelles, dreta, així, es paeixen més bé els cargols.

Un costum ancestral exigeix que cada cargol, una vegada extret de la seva closca gràcies a un punxó, sigui menjat acompanyat amb un tros de pa untat d’allioli amb un raig de vi negre begut amb porró. Avui dia, a més dels cargols es fan coure llonganissa, costelles de xai i embotit. El costum de beure amb porró s’ha conservat i es conservarà  sempre i, amb ell, els tips de riure en contra d’aquells que no en saben i que no volen abaixar-se a posar-se un pitet, cada vegada es posen més medalles de vi i a la camisa i al jersei.